Per què escollir una teràpia fonamentada en l'evidència científica?
- Jordi Gironella Guzman
- 3 ene
- 3 Min. de lectura
Actualizado: hace 6 días
Dins de la psicologia ens trobem un munt de corrents psicològics, amb un munt més de tècniques, eines o estratègies diferents per afrontar el mateix problema on totes elles afirmen, d'una manera o d'un altre que funcionen i que obtindràs els resultats que busques.
Per tant, si hi ha tanta diversitat, com sabem quina té una millor eficàcia? O per què escollir una teràpia basada en l'evidència científica, si qualsevol altre em pot funcionar?
Tot va començar amb Rosenzweig (1936) amb el seu article on deia que els diferents enfocaments psicològics tenen característiques comunes que expliquen gran part de la seva eficàcia, per explicar això recorre a la metàfora de l'ocell Dodo d'Alícia al País de les Meravelles, on es fa una carrera per veure qui guanya, però acaben arribant tots al mateix moment, pel qual tots reben un premi, suggerint que totes les teràpies tendeixen a tindre resultats similars, ja que tenen característiques comunes.
Un temps després Wampold et. al. (1997) torna a agafar aquesta teoria i fa un metaanàlisi on conclou que cap enfocament terapèutic demostra ser consistentment superior a un altre i que l'eficàcia es deu principalment a factors comuns i contextuals més enllà de les tècniques que s'utilitzin.
Tornem a la primera pregunta, per què escollir una teràpia basada en l'evidència científica si totes les teràpies tenen la mateixa eficàcia?
Doncs resulta que el mateix any Crits-Christoph (1997) treu un article per rebatre el metaanàlisi de Wampold et. al. (1997) on diu que en aquest metaanàlisi entre el 69 i el 80% de les teràpies són derivacions de la teràpia cognitiu-conductual. Molts dels participants eren estudiants només un 45% tenien problemes que afectaven considerablement el seu dia a dia i per últim diu que sí que existeixen diferències significatives entre les diferents psicoteràpies.
Llavors, si bé els factors comuns exerceixen un paper rellevant, l'evidència indica que aquests són necessaris però no suficients. Per tant, la selecció de teràpies psicològiques basades en l'evidència es justifica per la seva major probabilitat de benefici clínic, el seu suport empíric enfront de controls rigorosos, la seva coherència ètica i la seva capacitat de millora contínua (Crits-Christoph i Connolly Gibbons (2006), Cuijpers et al., (2019)).
Com a conclusió, considero que s'ha de donar el millor tractament possible a les persones que acudeixen a la teva consulta -com també quan vas a un metge, fisioterapeuta, dentista o qualsevol altre especialista de la salut-, esperes que et tracti amb el tractament més avalat i demostrat que funciona científicament amb l'objectiu de millorar o resoldre el problema de la manera més eficaç i eficient possible.
Bibliografía:
Cuijpers, P., Reijnders, M., & Huibers, M. J. H. (2019). The role of common factors in psychotherapy outcomes. Annual Review of Clinical Psychology, 15, 207–231.
Crits-Christoph, P., & Connolly Gibbons, M. B. (2006). The role of randomised controlled trials in psychotherapy research. Psychotherapy Research, 16(4), 381–391.
Crits-Christoph, P. (1997). Limitations of the Dodo Bird verdict and the role of clinical trials in psychotherapy research: Comment on Wampold et al. (1997). Psychological Bulletin, 122(3), 216–220. https://doi.org/10.1037/0033-2909.122.3.216
Rosenzweig, S. (1936). Some implicit common factors in diverse methods of psychotherapy. American Journal of Orthopsychiatry, 6(3), 412–415.
Wampold, B. E., Mondin, G. W., Moody, M., Stich, F., Benson, K., & Ahn, H.-n. (1997). A meta-analysis of outcome studies comparing bona fide psychotherapies: Empirically, “all must have prizes”. Psychological Bulletin, 122(3), 203–215. https://doi.org/10.1037/0033-2909.122.3.203
Comentarios